primera consigna

Espill de l'infinit

Espill de l'infinit
Remor dels segons
Miratge del temps
Lletania sense tornaveu
Pèndol sense moviment
Imatge sense records

On ets?

Sóc amb tu
No em veus?
Sóc en tu i per a tu
Tots vosaltres em fileu
No ho veieu?
Sense portes
Sense finestres
En el racó més allunyat
Reflexo l'eternitat
Repeteixo l'infinit
Sóc pertot només
Perquè sóc

*

La superfície polida
no absorbeix la pols;
ni el record ni la llum
la mullen. Rellisca
el vent sobre les soles,
serpentejant com cabell
d'heroïna amputada.
Porcellana lunar congelada
on escups la pasta de dents
tacada de sang a la nit.

Penombra

Si t’evoco ho he de fer
A les fosques
O bé sota una llum
Que dibuixi ombres
En una penombra
Sense punts ni comes
Ni mitges esparracades
Foscúria alcohòlica

Verbalitzo un tros
De pell i uns ulls avellana
La inconstància és la veïna
Calidoscopi de fum

Ni formes ni rimes
Ni recargolades síl·labes
Tu i jo
Sols
Conjurant una intimitat
Imaginada