dilluns, 2 de febrer de 2009

Salobre

M'aguaita el repicar d'un cisell
que sotja nòmades projectats al buit.
Un home
enmascarat, de pell bruna, empunya
l'escarpet i fa saltar bocincs
blancs de sal. Insistent, disminueix la pilastra.
Minvant. Minvant.
Busco de llepar el terra cercant entre les esquerdes
l'aresta que em retorni a la calor d'un cos esquerp
ple també
d'arestes agrestes.
Atissada pels vents, sense equilibri
la meva llengua no s'hi atança prou.
Però de cop, caic i clavo
les ungles a la sal
i llepo
i sóc sal, i la sal sóc jo
desaparegut l'estrany de pell bruna
l'esgarrifança pel fàstic i el gust
de sentir
que esdevinc salobre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

píldora