diumenge, 1 de febrer de 2009

SOM (no hem de tenir por)

Dedicat a Jessica

Som l'espill esquinçat de l'infinit
que cerca en una foscor sense tornaveu
els bocins que el reflexteixin.

Som la necessària contingència
de l'eterna cadena
d'infinites combinacions
que ens uneix sense remei.

Som els fragments del trencaclosques
de l'existència
sense resposta.

Som la tribu del desert sense sorra
que sota un cel
llunyà i indiferent
fa de la llibertat
necessitat
i amb el seu solc nòmada
fa sorra però no petjades.

Som els nusos dels fràgils fils
de la teranyina sense fi
que tots junts filem
des del nostre racó.

Som la remor dels nostres avantpassats
que en els nostres gestos i les nostres mirades
són testimonis del seu futur.

Som els records dels nostres fills
i ens han d'oblidar
per poder habitar.


No hem de tenir por
de la foscor
no hem de tèmer
l'oblit.
Només hem de filar els fils
i mai serem sols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

píldora